dilluns, 17 de març de 2014

Poesia catalana

EL PEIX I L’ORENETA
Joana Rapall

El peix voldria volar
cel amunt, com l’oreneta:
-Veig el cel tan gran i clar
que la mar em sembla estreta.
-Tens l’aigua ben transparent…
-Més ho és l’aire que respires.
Jo no veig el sol ixent
i tu cada dia el mires.
-Tu veus nacres irisats,
coralls i perles polides.
Som en dos mons separats;
són diferents nostres vides.
-Tu tens l’ala lliure i neta.
-Tu, l’escata de colors;
peix, no siguis envejós!
-M’agrades tant, oreneta!
-Doncs si treus cada matí
el capet fora de l’ona,
ens mirarem una estona.
També m’agrades a mi!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanta rebre comentaris. Totes les vostres opinions són molt benvingudes.

Podeu publicar un comentari des del vostre compte de correu electrònic o com a "Anònim". Si ho feu com a anònim, podeu deixar el vostre nom i cognoms, si així ho voleu.

La publicació dels comentaris no és immediata, però sol ser bastant ràpida.

Gràcies!